La vida canina

L’autor ens presenta els relats que componen aquest llibre com si els haguessin escrit els pacients d’un gabinet psiquiàtric. Podríem dir que el resultat se situa a mitjan camí entre una petita antologia d’històries fantàstiques i una crònica de casos clínics a la manera del doctor Sacks. Ens hi assabentem d’aparicions i desaparicions, trobades improbables, confusions inversemblants, persones que de sobte es posen a parlar en hongarès i altres que s’enyoren d’haver viscut un dia com a gossos. Els lectors, sens dubte, hi reconeixeran l’empremta de Perucho o de Calders. Però, també, potser, la de Boris Vian o la de Julio Cortázar.